Associació dels continguts treballats a classe amb la meva passió, el Massís del Pedraforca.

Arribar no és fàcil. El canvi

No és fàcil arribar on tu vols, però amb esforç i perseverança ho aconseguiràs. Això és el que em va dir el meu avi fa un munt d’anys i cas que li he fet. Arribar on sóc ara fent una carrera universitària no ha estat gens fàcil. La meva etapa com estudiant de primària, ESO i batxillerat no ha estat pas brillant més aviat diria que mediocre però jo volia arribar a la universitat i el camí era la selectivitat. Aquí vaig tenir la primera patacada, no em va sortir gens bé; resultat no podia accedir a la uni. Aquesta circumstància em va deixar tocat i desorientat fet que provocar que em dediques dos anys a intentar ser mosso d’esquadra, aquí va arribar la segona patacada.

Diuen que dels errors se’n aprèn i es ven cert, vaig decidir deixar d’intentar ser mosso i centrar-me en que és el que volia fer abans de la primera patacada i ho vaig recordar, anar a la universitat. Amb aquesta idea clara només calia trobar el camí per arriba-hi i el vaig trobar al cicle superior d’animació d’activitat físiques on vaig coincidir amb un grup de persones fantàstiques que em van fer retornar les ganes d’estudiar i les ganes de treballar amb la canalla, (al cicle només fèiem que jugar tot el dia com si fóssim nens de primària i ens ho passàvem bomba).

Amb el camí marcat l’objectiu estava clar treure‘m el cicle amb bona nota i accedir a la universitat, i aquí va arribar el gran èxit, la nota del cicle va ser molt bona i per fi vaig arribar al meu objectiu que tant  temps feia que perseguia.

El fet d'entrar a la universitat ha estat un gran canvi. 

El camí per arribar a l'objectiu.

El vídeo que hi ha a continuació simbolitza tot el que us he explicat, les dificultats, la desorientació, els errors i els entrebancs, però que al final arriba al seu objectiu el Pedraforca que és una metàfora de la universitat.

 http://youtu.be/wzH7F2Z09LY


Aquí l'eina que m'ha permès elaborar el vídeo 

Saldes: Clàssic, Modern i Postmodern

Aquest conceptes els varem relacionar principalment en l’àmbit artístic, analitzant les obres de diferents artistes de diferents disciplines com pintors, escultors, fotògraf...Jo relacionaré aquest tres conceptes amb Saldes situat a la falda del Pedraforca al inici del meu camí. 

El poble de Saldes per qui no ho sàpiga forma part de la província de Barcelona i concretament de la comarca del Berguedà, està situat en mig de la Serra del Cadí i d’Ensija i té el Pedraforca com a principal tret distintiu.

Si us hi voleu acostar aquí teniu la ruta:

https://maps.google.es/maps/ms?msid=205131564649528078944.0004c016513e9e336bfa7&msa=0&ll=41.55039,2.001535&spn=0.016829,0.042272

Saldes a mitjans del segle XIX comptava amb una població molt minsa d’uns 360 habitants que es dedicaven principalment a la ramaderia i a l’agricultura però la situació a finals de segle XIX va canviar radicalment amb el descobriment d’un important jaciment de carbó. La mineria va passar a ser la principal activitat econòmica del poble i el nombre d’habitants va augmentar molt per l’arribada de miners d’altres zones d’Espanya especialment d’Astúries.  L’activitat minera es va mantenir fins l’any 2008 però de forma molt reduïda. 

Aquest enllaç us portarà a veure un vídeo de l'última mina  de Saldes:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42642

Saldes tenia que canviar la seva activitat econòmica si volia sobreviure i va deixar de mirar sota terra per aixecar el cap i veure que darrera seu tenien el Pedraforca. Així que van començar a explotar el turisme com a fons d’ingressos.

Actualment el turisme segueix sent la principal font d’ingressos, el Pedraforca és un reclam que sembla que mai s’esgotarà, però el pas de tanta gent esta generant un desgast important a la muntanya i l’elevat nombre d’accidents que s’hi produeixen esta provocant que  s’estudiï  limitar-ne l’accés.

I ja que a classe varem treballar alguns pintors no voldria deixar de esmentar el poble de Gósol ( molt a prop de Saldes) i Pablo Picasso que hi va estar durant un temps i a paraules de “Giorgio Cortenova” (estudiós de l’art contemporani) va dir: “La breu estada a Gósol no només fou decisiva per la recerca artística de Picasso sinó també per a tota l’evolució posterior de l’art del segle XX. Representava el final d’una etapa d’investigació i despertar d’una nova era”.

http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1&n=C000000&tit=PICASSO

Aquest és el passat el present i el futur de Saldes!!!

La ceguesa del Conscient

El desig per aconseguir el que vols, pot portar-te a una situació de perill o fins i tot a la mort. 

Això és el que em ve al cap quant recordo l’excursió al cim del Pedraforca amb tres amics, dels quals dos no havien fet muntanya mai. Teníem moltes ganes de pujar fins al cim, portaven pràcticament un mes preparant l’expedició i una setmana abans del dia “d”  va nevar a la zona.

Com a cap de l’expedició (era el que tenia més experiència muntanyenca) controlava el Pedraforca a traves de la webcam d’un hostal. La situació semblava correcte, la tartera tenia neu però no pujaríem per la tartera sinó que baixaríem per ella, així que vaig considerar que no era cap problema aquella neu i tots varem anar sense cap material especial per neu.

Arribà el dia “d” ens reunim tots i marxem cap el Pedraforca, desprès de dues horetes de trajecte en cotxe arribem al peu del Refugi Lluis Estasen. Contents per començar ens fem la foto prèvia a l’excursió.

Tot son rialles i bromes fins que arribem a un pas complicat.

Aquest tram ens va posar en alerta, però el desig de fer cim estava anul·lant el nostre conscient, l’inconscient ens dominava i no ens permetia veure el perill.

Seguim caminat amunt, la neu cada cop és més abundant, cada passa costa moltíssim només fem que enfonsar-nos en la neu i físicament ens castiguem molt.

Parem per descansar i la natura recompensa el nostre esforç amb la presencia de dos isards que ens miren. Ens quedem atonits, era fantàstic.  Aquesta recompensa encara fa que els nostre desig de fer cim sigui major!!!

Desprès de regal, arribarem al punt més delicat de tota l’ascensió al Pedraforca, la Canal del Verdet. En aquest punt necessitem mans i peus per pujar. En aquest punt és quant el nostre inconscient ens va dominar. Per culpa d’una placa de gel en el camí ideal varem tenir que variar la ruta i exposar-nos a la timba, la dificultat era tanta que un tram que normalment es triguen com a molt 5 minuts a passar nosaltres en varem trigar 30, cap de nosaltres va articular paraula només estàvem concentrats en no cometre cap error. Un cop passat aquest punt les coses van millorar molt. Varem entrar en una zona solejada i la neu era molt escassa.

Desprès de 6,30h fem cim. L’alegria ens desbordava!!!

Fet el cim només quedava la baixada i de nou el Pedraforca ens va recompensar amb una baixada plena de neu,

i dic recompensar per que varem baixar en només 30 minuts!!! Com? Així

Desprès de 7h tornàvem a estar al punt d’inici. De forma increïble només fèiem que comentar que bé ens ho havíem passat fent el Pedraforca. És curiós però durant tota l’excursió ningú va parlar de tornar endarrere.

És ara 2 anys desprès d’haver fet l’excursió que els quatre estem d’acord que el que varem fer no ho tornaríem a repetir mai més. Per sort nostre el desig no ens va portar a la mort.

El poder de la natura

Tots sabem que la natura té un gran poder i que nosaltres no som res comparats amb ella. La natura és sàvia i té els seus propis mecanismes per protegir-se, terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, canvi climàtic...

El Pedraforca és natura i sinó el respectem, no el cuidem, ell tampoc ens cuidarà a nosaltres quant caminem per damunt seu.

 Malauradament el Pedraforca ha fet perdre la vida a molta gent i a molta d’altre els ha fet passar molt dolor. Tenir una caiguda al Pedraforca fa que tinguis molt números per acabar de dues maneres.

Si tens sort et rescata un helicòpter del Bombers.

I si no tens sort acaba saqui dins.

Amb això vull dir, que em de ser conscients de les nostres limitacions, em de ser conscients que la natura és imprevisible i està per sobre nostre. I sobretot que el Pedraforca no és una muntanyeta que si pot passejar qualsevol com si anés per Collserola. 

Està en mans de tots evitar els accidents a la muntanya.

Esperar? No gràcies

Jo ja he deixat d’esperar que els esdeveniments vinguin a mi, ara soc jo que els va a buscar!!! S’ha acabat deixar-se portar per la corrent esperant a veure que passa, ara soc jo qui guia la corrent, jo marco el camí,  jo marco el meu propi camí.