No és fàcil arribar on tu vols, però amb
esforç i perseverança ho aconseguiràs. Això és el que em va dir el meu avi fa
un munt d’anys i cas que li he fet. Arribar on sóc ara fent una carrera
universitària no ha estat gens fàcil. La meva etapa com estudiant de primària,
ESO i batxillerat no ha estat pas brillant més aviat diria que mediocre però jo
volia arribar a la universitat i el camí era la selectivitat. Aquí vaig tenir
la primera patacada, no em va sortir gens bé; resultat no podia accedir a la
uni. Aquesta circumstància em va deixar tocat i desorientat fet que provocar
que em dediques dos anys a intentar ser mosso d’esquadra, aquí va arribar la
segona patacada.
Diuen que dels errors se’n aprèn i es ven
cert, vaig decidir deixar d’intentar ser mosso i centrar-me en que és el que
volia fer abans de la primera patacada i ho vaig recordar, anar a la
universitat. Amb aquesta idea clara només calia trobar el camí per arriba-hi i
el vaig trobar al cicle superior d’animació d’activitat físiques on vaig
coincidir amb un grup de persones fantàstiques que em van fer retornar les
ganes d’estudiar i les ganes de treballar amb la canalla, (al cicle només fèiem
que jugar tot el dia com si fóssim nens de primària i ens ho passàvem bomba).
Amb el camí marcat l’objectiu estava clar
treure‘m el cicle amb bona nota i accedir a la universitat, i aquí va arribar
el gran èxit, la nota del cicle va ser molt bona i per fi vaig arribar al meu
objectiu que tant temps feia que
perseguia.
El fet d'entrar a la universitat ha estat un gran canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada