La ceguesa del Conscient

El desig per aconseguir el que vols, pot portar-te a una situació de perill o fins i tot a la mort. 

Això és el que em ve al cap quant recordo l’excursió al cim del Pedraforca amb tres amics, dels quals dos no havien fet muntanya mai. Teníem moltes ganes de pujar fins al cim, portaven pràcticament un mes preparant l’expedició i una setmana abans del dia “d”  va nevar a la zona.

Com a cap de l’expedició (era el que tenia més experiència muntanyenca) controlava el Pedraforca a traves de la webcam d’un hostal. La situació semblava correcte, la tartera tenia neu però no pujaríem per la tartera sinó que baixaríem per ella, així que vaig considerar que no era cap problema aquella neu i tots varem anar sense cap material especial per neu.

Arribà el dia “d” ens reunim tots i marxem cap el Pedraforca, desprès de dues horetes de trajecte en cotxe arribem al peu del Refugi Lluis Estasen. Contents per començar ens fem la foto prèvia a l’excursió.

Tot son rialles i bromes fins que arribem a un pas complicat.

Aquest tram ens va posar en alerta, però el desig de fer cim estava anul·lant el nostre conscient, l’inconscient ens dominava i no ens permetia veure el perill.

Seguim caminat amunt, la neu cada cop és més abundant, cada passa costa moltíssim només fem que enfonsar-nos en la neu i físicament ens castiguem molt.

Parem per descansar i la natura recompensa el nostre esforç amb la presencia de dos isards que ens miren. Ens quedem atonits, era fantàstic.  Aquesta recompensa encara fa que els nostre desig de fer cim sigui major!!!

Desprès de regal, arribarem al punt més delicat de tota l’ascensió al Pedraforca, la Canal del Verdet. En aquest punt necessitem mans i peus per pujar. En aquest punt és quant el nostre inconscient ens va dominar. Per culpa d’una placa de gel en el camí ideal varem tenir que variar la ruta i exposar-nos a la timba, la dificultat era tanta que un tram que normalment es triguen com a molt 5 minuts a passar nosaltres en varem trigar 30, cap de nosaltres va articular paraula només estàvem concentrats en no cometre cap error. Un cop passat aquest punt les coses van millorar molt. Varem entrar en una zona solejada i la neu era molt escassa.

Desprès de 6,30h fem cim. L’alegria ens desbordava!!!

Fet el cim només quedava la baixada i de nou el Pedraforca ens va recompensar amb una baixada plena de neu,

i dic recompensar per que varem baixar en només 30 minuts!!! Com? Així

Desprès de 7h tornàvem a estar al punt d’inici. De forma increïble només fèiem que comentar que bé ens ho havíem passat fent el Pedraforca. És curiós però durant tota l’excursió ningú va parlar de tornar endarrere.

És ara 2 anys desprès d’haver fet l’excursió que els quatre estem d’acord que el que varem fer no ho tornaríem a repetir mai més. Per sort nostre el desig no ens va portar a la mort.